Entrades
Entre els estels, el vent i el silenci
(Retalls de poetes i blogaires)
I
Aquestes hores on la llum rellisca per la finestra, i la son pren els ulls, enmirallant-te d' impossibles, celebro la festa del silenci, i un dia més de letargia en els processos.
(pensament faisbucaire)
Sandra D.Roig
L'hora inhòspita entre el dia i la nit. Els darrers ratjos de llum penetren la finestra. Tu, només esperes el descans i el silenci.
G.Boloix
II
Les meves passes cerquen un mirall,
el mirall sense jo ni tu.
El meu peu descalç s'endinsa a
poc a poc en l'aigua dolça de l'oblit.
("L'aigua dolça de l'oblit" extret del blog "Antaviana")
Roser Caño Valls "L'Arlequí"
L'aigua cau pel meu cos. Cerco la darrera hora, la de l'oblit. Et miro en el mirall, però ja no hi ets i et recordo compartint un bany sense presses. Avui aquella aigua és agredolça com l'oblit.
G.Boloix
III
El cant de les sirenes et pot tornar boig; el seu silenci, trist.
(extret del blog "Tens un racó a dalt del món...")
Jesús M.Tibau
La ment m'ha recordat més d'un cop el teu cant de sirena. Hipnòtic i seductor. La teva absència era un punyal. El teu silenci, tristesa. Avui, Ulisses sap tornar a casa. De lluny sento sirenes al meu cap, sons d'ambulàncies, quotidians. I ja no em perdo per camins estranys.
G.Boloix
IV
Entre l'espai del temps i la mirada trista
rau una solemne paraula que brama.
L'enigma reclama el seu espai a l'aurora.
Les hores impensades del matí, però, han mort.
Qui sap com es pot escriure el silenci?
V
També el crit del fons de l’oceà
m’ha penetrat pels adverbis caducs
badant-me el crani de gerundis
com abismes de salnitre
He vist la mort venir a casa
he vist el poeta carregat de raó
he vist la mort
i tenia els ulls de corall.
(fragment poema "...i tenia els teus ulls" publicat al blog "Uendos, greixets i maremortes")
Francesc Mompó
La mort té mil cares i sovint ens visita a casa. I voldríem que del fons nostre, com un profund oceà en sorgís un crit que ens alliberés d'aquests abismes de salnitre que arresseguem al fons de l'ànima i que perduren en el temps.
G.Boloix
VI
I me l’he pres sí lentament
t’he pres procurant que el gra del cafetar
no tapara el sabor que sabia
orfe dels teus braços d’aigua
he escurat la tassa llengua i cullera
perquè cap sospir no eixirà
a l’oblit de les boires matinals
Et sé en el gust de la saliva
que canta els sons del riu
agenollada als déus de la llum
en les mil imatges de la sal
que em naveguen per les venes.
(fragment "Un cafè" publicat al blog "Uendos, greixets i maremortes")
Francesc Mompó
Esperaré que caigui un estel prenent un cafè. Potser serà l'últim abans no esclati del tot la matinada i recordaré els teus càntics i les teves il·lusions de Déus de la llum que ens salvaran. La boira matinera ho fa tot més espès i entre l'escuma calenta del cafè i el fred de les primeres hores m'he sentit orfe dels teus braços: tu eres el meu riu i m'omplies d'aigua.
G.Boloix
VII
“Si fossiu un estel, serieu el cúmul d'estrelles Pleïades, que podem veure a la Constel·lació del Taure. Seductores, brillants amb un fons de pols d'univers que les fa més brillants encara.”
(extret del blog "Col·lecció de moments")
Carme Rosanas
Entre els estels, el vent i un llarg silenci...
Entre la fosca nit i la matinada
hi ha un cúmul d'estrelles que et contemplen
i et salven.
G.Boloix
VIII
Aquesta nit,
Fa un vent obscè d’orquestra:
s’aferra la bugada d’últim intent
es manifesten, les persianes
i fa del tenor la gola, les antenes oscil·lant.
És un vent invers a l’adversitat
fa del coratge, l’abatiment
enlloc d’alçar-te d’impuls.
("Un vent obscè d'orquestra", extret del blog papallones en la llum)
Sandra D.Roig
No sents el xiulet del vent? És un vent obscè i agosarat que maltracta les persianes i les antenes. Sembla el xiulet del centrifugat de la bugada. L'hora és tan inhòspita que el vent ens centrifuga els pensaments i sentim un abatiment estrany, lluny del coratge, necessitem alçar-nos. Sentir que podem lluitar contra l'adversitat, sentir-se vius contra el vent.
G.Boloix
IX
No es tracte d'arribar arreu,
però si a algún lloc concret.
Després de tot,
després dels anys,
seria massa llarga la llista
de totes les omisions.
Deixem-ho estar com està
i que altres facin la feina,
que naltros els hi hem deixat.
Quan ens atrapin d'ací un temps
i en revisar la seva història,
per més interés que hi posin,
si fa no fum, con nosaltres,
faràn el mateix balanç.
Viure és un joc
d'omissions i mancances.
("Després de tot" publicat al blog poètic "Anoarra")
Francesc Puigcarbó
Sobreviure és l'art de no mirar enrere o fer-ho molt de tant en tant. Viure és un joc d'omissions i de mancances. Pel camí anem deixant rastres i petjades que algú quan revisi la nostra història sabrà interpretar (o potser no...) Amb els anys no som res més que un estrany equilibri de renúncies, d'omissions, de mancances i de maletes perdudes en el temps.
G.Boloix
X
Ser poeta en la tempesta
diluint paraules a l'aigua,
enlluernant el vers amb el llampec
i la música dels mots al si del so.
Fugir després cap al cor de l'univers
enlairant-nos al globus del vers
lliscant entre els núvols incerts de la rima.
("Passejar en el vent" publicat en el blog "Poesiaiaula")
Isabel Barriel
Ser poeta en la tempesta, en la nit fosca i davant el vent obscè...
Sentir-nos herois amb versos propis i aliens
després de lluitar contra adversitats
en dies estranys i incerts.
G.Boloix
(Tots els fragments i versos han estat publicats pels seus autors en els seus espais durant el mes de febrer de 2013)
7 comentaris:
Quina il.lusió Gabriel!
m'encanta i me'l guardo! per anar-lo assaborint a pleret.
M'agraden aquests miralls, m'agrada el teu bloc! No puc fer-me'n seguidora?
gràcies, és un plaer estar en aquest recull
Moltes gràcies Gabriel.
Quin recull!!!! M'agraden els fragments triats i també les teves rèpliques...
Ens inspirem sempre els uns amb els altres!
Gràcies a tots per compartir la vostra poesia i per inspirar-me!
Helena bentrobada! Ja ho havies sigut d'Escrits del fum, serà un plaer que ho siguis d'aquesta illa.
Una illa paradisíaca...
Publica un comentari a l'entrada