Volar com àngels (o les ales de la generació perduda)

                                                 Fotografia de Jacques Henri Lartigue                                                    
                                                             VOLAR COM ÀNGELS
                                                      (o les ales de la generació perduda)
                                                    
                                                             Miro els joves que poden desplegar
                                                             les seves ales...
                                                            A voltes em sento jove però no sóc jove.
                                                            Miro els joves que tenen por
                                                            de desplegar les seves ales...
                                                            Consumits pel sistema, la crisi i
                                                            les misèries;
                                                            Algú els hi ha robat el somriure.
                                                           La por mata les ganes de viure
                                                           i es tornen vells abans d'hora:
                                                           ànima de vell, rostre jove;
                                                           eterns zombis
                                                           incapaços de volar i còrrer!
                                                           Envejo els joves que s'atreveixen
                                                           a desplegar les seves ales
                                                           i em pregunto qui em va tallar les meves
                                                           qui em va matar el somriure;
                                                          diuen que són el pas dels anys;
                                                          jo penso que són la pèrdua de ganes de viure.
                                                          Sobrevivim com zombis
                                                          i somiem en ciutats lliures.
                                                          Som replicants que van voler anar més enllà d'Orió.
                                                          Som la generació perduda, mileurista, vençuda.
                                                          Sortim al carrer perquè han destruït
                                                          el que van heretar i construir els nostres pares.

                                                         Però...que es pot fer quan ens han tallat les ales?

                                                         Som cargols que somiem en una fulla fresca.
                                                         Som cucs que somien en ser crisàlida.
                                                         Som perdius que somien volar com àngels.
                                                                             
                                                                      G.Boloix