Punxes i Roses

                                           
                                                        Havia oblidat que podiar punxar-me
                                                        en tastar el teu verí...
                                                        Però hi ha verins que t'atrapen
                                                        i et xuclen
                                                        i el seu perfum
                                                        és una rosa potent i vermella
                                                        que amaga el desig i la sang
                                                        de tants somnis que es perden
                                                        com la gota de sang
                                                        que brolla de la ferida
                                                        que voldries aturar
                                                        i no saps com
                                                        és una cicatriu que s'obre
                                                        i no es tanca
                                                        i perdura
                                                        i et tortura
                                                        i no pots fer-hi res.
                                                        Ets un reincident.
                                                       Amor-passió-desig
                                                       Error-desconsol-enuig
                                                       i l'absurda idea
                                                       que L'HOME
                                                       és l'únic animal
                                                       capaç de punxar-se dos cops
                                                      d'ensopegar amb la mateixa pedra
                                                            DOS COPS
                                                     L'únic animal capaç de sentir-se
                                                     embriagat més d'un cop
                                                     per l'estrany perfum
                                                     de mil roses
                                                     podrides
                                                     de mil vides
                                                    perdudes
                                                    que el temps
                                                    havia oblidat
                                                    però que un sobtat perfum
                                                    han fet retornar
                                                   per un instant
                                                   d'un món
                                                   que havia quedat
                                                   molt lluny.
                                                       
                                                        G.Boloix (23.04.14)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Vols efímers (darrer clip!)

Cavalls desbocats (clip destacat!)

Els Posts + Populars

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor
I voldries que tot anés /molt més lent/ esclau d'una vida voraç i absorbent...

Cronologia dels escrits (Dates)

1993-1995 (2) 1998 (2) 1999 (4) 2000 (2) 2001 (2) 2002 (1) 2003 (1) 2007 (1) 2008 (8) 2009 (19) 2010 (30) 2011 (23) 2012 (19) 2013 (49) 2014 (8) 2015 (10) 2016 (9)

Arxiu del blog

 

Copyright © 2010 L'illa del fum All Rights Reserved

Design by Dzignine