Havia oblidat que podiar punxar-me
en tastar el teu verí...
Però hi ha verins que t'atrapen
i et xuclen
i el seu perfum
és una rosa potent i vermella
que amaga el desig i la sang
de tants somnis que es perden
com la gota de sang
que brolla de la ferida
que voldries aturar
i no saps com
és una cicatriu que s'obre
i no es tanca
i perdura
i et tortura
i no pots fer-hi res.
Ets un reincident.
Amor-passió-desig
Error-desconsol-enuig
i l'absurda idea
que L'HOME
és l'únic animal
capaç de punxar-se dos cops
d'ensopegar amb la mateixa pedra
DOS COPS
L'únic animal capaç de sentir-se
embriagat més d'un cop
per l'estrany perfum
de mil roses
podrides
de mil vides
perdudes
que el temps
havia oblidat
però que un sobtat perfum
han fet retornar
per un instant
d'un món
que havia quedat
molt lluny.
G.Boloix (23.04.14)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada