Entrades
LLEGIR POESIA (manifest)
Des de que els temps són temps i la paraula és paraula, la poesia ha format part la literatura d’una forma inequívoca o bé com gènere o bé mesclat amb altres gèneres: prosa poètica, poemes en prosa, teatre líric, teatre en vers. També ha format part dels gèneres populars: cançons i dites que des de temps antics s’han repetit de generació en generació.
De poesia se n’ha fet en moltes literatures i en moltes èpoques diferents.
Ha sigut minoritària, culte, a vegades quotidiana i a vegades distant però també popular i propera.
Hi ha qui entén la poesia com un forense on en una tertúlia poètica dissecciona un poema com un cadàver i descriu cada vers amb una precisió de cirurgià i n’enumera cada part i cada recurs: vers, estrofa, imatges, metàfores, comparacions, exageracions, al·literacions, repeticions, “l’estribillo” de les cançons i un llarg etcètera i etcètera…
Hi ha qui s’obsessiona en intentar entendre els poemes com si els poemes fossin un narració on tot ha de tenir una lògica. Molts cops els poemes no tenen una lògica com la narrativa, més aviat fugen de la lògica i intenten copsar allò molt més difícil: l’instant i el sentiment.
Hi ha qui diu que la poesia és el gènere més proper a la fotografia ja que pot conseguir captar l’instant, el sentiment, l’emoció, fins i tot allò que per moments pot ser efímer.
Qui escriu aquest text entén la poesia com a: SENTIMENT I EMOCIÓ.
Evidentment no tots els poemes emocionen ni tampoc molts cops no conseguim captar-ne de tot els sentiments.
Però sí més no val la pena intentar llegir-los per deixar-nos atrapar per algún. Estic segur que quan trobem un autor que ens emociona amb els seus versos volem llegir-ne més.
PER AIXÒ, DES D’AQUÍ VOLEM TRENCAR UNA LLANÇA A FAVOR DE POTENCIAR LA LECTURA DE LA POESIA PER INTENTAR PROMOURE L’INTENT DE DEIXAR-SE ATRAPAR NI QUE SIGUI PER UN SOL COP, PER UN BON VERS I UN BON POEMA.
VIATGE PER LA SEXTINA
Estic segur que a Joan Brossa li deurien agradar les maletes. Les maletes tenen quelcom de màgic. Mai saps que t’hi has pogut deixar a dins. Potser un d’aquells souvenirs horribles de l’últim viatge. Quans mags han utilitzat les maletes per un truc de màgia? Brossa adorava la màgia. La seva obra té quelcom que ens fa somiar. Les paraules semblen vives, tan vives que fins i tot es poden moure i viatjar.
Brossa per damunt de tot era un poeta que estimava les paraules. I qui estima les paraules quan escriu li agrada fer-les jugar. Una de les formes amb que Brossa va fer jugar a les paraules va ser amb la sextina, una difícilísima composició poliestròfica d’origen medieval. Destaquen els llibres “Vint-i-set sextines i un sonet” de l’any 1981 i “Viatge per la sextina” de l’any 1987.
Quantes sextines es poden amagar en una maleta? Quantes maletes calen per fer un viatge per la sextina?
(Text publicat en el fanzine "Malalletra-especial Homenatge a Joan Brossa" , Desembre 2008)
Elogi de la lentitud
Què passaria si ens prenguessim la vida amb un altre ritme? Què passaria si fugissim dels rellotges, despertadors, horaris, i per un instant poguessim apreciar com una gota d'aigua cau i mulla les plantes o mulla el terra sec. Hi ha una altre ritme potser...I des de fa un temps hi ha diverses corrents de pensament anomenades "slow", que lluiten per transmetre un nou ritme a les agitades vides occidentals. Un nou ritme en els menjars, la feina, en fi en el dia dia...La lentitud està malvista en els nous temps, però saber prendre's el temps necessari per apreciar determinats moments de la vida suposo que no està tan mal pensat.
(Breu reflexió publicada en el blog "Nàufragiobrer", setembre 2008)
LA CARA I LA CREU
(dels anys literaris)
Sense saber massa bé com, de cop i volta, un autor que teníem un pèl oblidat ressucita de l'oblit, o simplement, aquell autor que està ben vist per tothom i forma part de la història recent de la literatura és catapultat als altars.
En poques paraules això són els anys literaris: commemoracions públiques- i oficials molts cops-, d'un fet, una efemèride al voltant d'un autor o d'un moviment artístic.
No negaré pas que alguna d'aquestes commemoracions són totalment merescudes per l'homenatjat, que molts cops, per variar, el pobre home no ho pot veure perquè ja és mort i cria malves. Però aixi com són totalment justes i merescudes algunes d'aquestes commemoracions també és injust i vergonyós que d'altres autors remarcables se'n parli poc o en molts casos, en el cas que s'en faci algun acte recordant la seva figura, passin sense pena ni glòria.
Parlaré de dos casos ben significatius sense cap intenció despectiva de comparar-los, simplement citar-los:
Aquest any sembla l'any Martí i Pol per excel.lència. Després de cinquanta anys d'escriure poesia, al bon home, l'han catapultat als altars en vida. En part aquesta beatificació ha vingut donada per l'èxit popular que els darrers anys ha tingut. En part aquest èxit ha vingut pel fet que és una poesia entenadora,senzilla, sincera, a vegades quotidana, a vegades intimista, i que ha tingut com a èxit més sonat el llibre 'Estimada Marta' que ara fins i tot s'estudia en el curs 99 de literatura catalana de COU.
Si analitzem com ha anat tot plegat ens adonarem que la pluja d'homenatges comença en el moment que es fa pública la seva possible candidatura pel premi Nobel. Aquesta candidatura i el fet que sigui un poeta políticament correcte i ben vist per tothom ha volcat a totes les institucions públiques a retre-li homenatge. Considero merescuts aquests homenatges.
El més positiu ha sigut el fet que se li faci ara, en vida.
El més lamentable es que algún agosarat l'hagi coronat com a poeta nacional dels darrers temps al costat d'Esprius i companyies. Certament això de tenir una sola cosa de cada categoria ho trobo penós: arquitecte nacional, psiquiatre nacional, dramaturg nacional, pintor nacional, music nacional, poeta nacional...En fi, d'escriptors nacionals ho són tots els qui han escrit o escriuen a Catalunya?
El segon cas que volia citar i comentar breument és el fet que aquest any, teòricament, s'hauria de recordar amb més emfàsi el centenari del naixement d'en Joan Oliver, poeta i dramaturg, conegut també com a Pere Quart. Estic segur que el seu centenari passarà sense pena ni gloria motivat en part, pel fet, que era un personatge molt coherent amb les seves idees, politícament incorrecte i no era un personatge ben vist i comprès per tothom. Parlar d'aquest autor mereix certament molt més que quatre línies.
Això és la cara i la creu d'una mateixa moneda que es mou molts cops per interesos polítics, comercials i partidistes.
Jutge-ho vosaltres mateixos.
(Text inèdit de l'any 1999 pensat per ser publicat en la revista Lletraferida de l'AJELC)
CIRCUMSTÀNCIES
(Tot recordant Joan Oliver)
'Circumstàncies' fou la rèplica paròdica que Pere Quart-pseudònim poètic de Joan Oliver- va fer del cèlebre "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu. Paròdia, ironia, sàtira, humor, inconformisme, rebel.lia...recobertes d'un gust amarg, agre, escèptic, crític i autocrític de veure el món...són alguns dels trets que caracteritzaven i caracteritzen l'obra i la vida d'aquest autor.
M'ha resultat certament difícil escollir un títol per encapçalar aquestes quatre paraules que avui- mogut per les circumstàncies del centenari del seu naixement- he decidit escriure recordant la seva figura certament difícil de resumir amb un sol adjectiu. No us vull omplir el cap amb detalls del que ha sigut aquest personatge, perquè certament, considero que no estic capacitat per parlar-ne amb propietat. Només,des de la meva ignorància i gosadia vull parlar breument de les tres obres que em descobríren aquest autor (i que sí teniu temps i ganes us recomano que llegiu):
-Vacances pagades
No és fàcil comprendre per primer cop el seu món poètic.
Per fer-ho cal ser conscient de les seves circumstàncies vitals, del seu context històric i de la ideologia particular de l'autor. Aquest és un llibre de balanç, en el qual el poeta Pere Quart, amb seixanta anys, vol fer un examen de consciència del que és i ha sigut la seva vida, vol retratar la seva societat mitjançant oportunes dosis de crítica política i social i finalment vol parlar de l'ofici de poeta.
"Ploro i somric en silenci
i en soledat"
"Abans de pensar em repenso"
Crec que si alguna cosa hem d'agrair-li és que aportés una visió irònica a la literatura catalana del nostre segle. Certament era un autor crític amb altres poetes com Maragall.
Així ho demostrà en el seu poema 'Vaca Suïssa' del poemari 'Bestiari'. Però al mateix temps que és molt crític amb els altres és molt crític amb ell mateix i això és un valor molt positiu que hem d'aprendre: abans de riure't dels altres, riu-te de tu mateix.
-Ball robat
Oliver també és autor de teatre. Aquesta peça és una de les més emblemàtiques, amb una ordenació rígida i clàssica de l'estructura de l'obra i molt obsessionat per reflectir la problemàtica existencial i humana dels personatges.Descriu el fracàs de tres matrimonis ja madurs.
-Pigmalió de Bernard Shaw
La faceta de traductor d'autors teatrals estrangers és una de les seves facetes més brillants. D'ell són algunes de les millors adaptacions d'obres de Molière, Txèkhov, Beckett o Ionesco. A Pigmalió, el més interesant és que trasllada l'acció a Barcelona i d'aquesta manera mostra l'ambient barceloní de l'època.Fa poques temporades vàrem poder veure la correcte versió que en feien el grup Dagoll Dagom amb la Lloll al capdavant.Si el vols descobrir o redescobrir ja saps tres opcions.
(Text inèdit de l'any 1999 escrit per recordar el centenari del naixement de Pere Quart i pensat per ser publicat a la revista Lletraferida de l'AJELC)
UNA ROSA NEGRA PER TU
(Un record per Maria Àngels Anglada)
Catapultada al cel el dia de Sant Jordi, el dia més important per aquells que ens agrada escriure; ara, només li puc dedicar aquestes quatre ratlles:
No sé si en la literatura catalana hi ha grans figures. No sé si se la va considerar gran figura. Només sé que la vaig descobrir tard, quan ja era una escriptora madura i amb algún que altre reconeixament a l'esquena. Diuen que "Les Closes" és una de les millors novel.les que va escriure. Diuen que 'El violí d'Auschwitz' és una bona novel.la. Una de les darreres novel.les que va escriure fou: 'Quadern d'Aram'. La veritat és que em va arribar a l'ànima. És una novel.la curta, amb un rerafons històric i tràgic. El què més em va impressionar fou la senzillesa en que s'expliquen un fets marcats per la tragèdia. Certament,un llibre poètic, bonic, tendre però alhora molt cruel. I no em vull oblidar de la seva vessant com a traductora, com a hel.lenísta, com a coneixedora dels clàssics que queda ben demostrat en llibres com 'Paradís amb poetes'.Aquesta passió pel món clàssic i per les civilitzacions influeix la seva poesia i sobretot alguns poemes de llibres com 'Arietta'. Per acabar aquestes quatre ratlles, només uns versos del seu poema 'Biografia':
"En llibres adults, molts ara llegeixen
el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils
d'un secret somriuen: pirates i prínceps
per a les germanes inventats de nit.
Després velejaves, i han crescut els contes"
(Text inèdit de l'any 1999 en record de la desaparició aquell mateix any de l'escriptora Maria Àngels Anglada. Text pensat per ser publicat en la revista Lletraferida de l'AJELC)
BRECHT, POETA ALEMANY UNIVERSAL
Sota aquest titol vull escriure quatre ratlles d'uns dels poetes alemanys més universals. I per que he decidit fer-ho en aquest numero del Lletraferida i no en un altre?
La primera resposta és perquè a finals d'aquest any es commemora el centenari del seu naixement. I la segona resposta és perquè he trobat molt idoni afegir aquesta ressenya en un número dedicat plenament als drets humans ja que la seva obra conté alguns fragments que conviden a reflexionar-hi.
Bertolt Brecht va neixer a Ausburg el 10 de desembre de 1898.
D'ideologia comunista, va emmigrar d'Alemanya ja que era totalment contrari als mètodes utilizats pel règim nazi. La seva oposició al militarisme de l'època el deixa molt present en 'Lectures de guerra per a alemanys'. Aquesta obra és una de les més emblemàtiques i sovint ha estat recordada quan es parla de pau i drets humans.
És un autor conegut sobretot per la seva vessant de dramaturg i teòric teatral. Com a poeta és menys conegut, però això no treu cap mèrit a algún dels seus poemes. He decidit transcriure'n dos fragments traduïts per en Feliu Formosa i que formen part d'una antologia de poesia alemanya contemporània que si teniu temps i us agrada la poesia us recomano que us la llegiu.
"I desembarcaran a migdia cent homes
que avançaran ombres enllà
I agafaran a tothom, cadascú a casa seva,
I els encadenaran i els duran davant meu
I em diran : quins hem de matar?
I en el port tothom callarà aquell migdia
Quan diran: qui ha de morir?
I aleshores sentireu que jo dic: Tots!
I, quan rodin els caps, cridaré: Visca!
I el vaixell de vuit veles
i cinquanta canons
em dura lluny d'aquí"
(La Jenny dels pirates o els somnis d'una mossa de cuina)
" General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta
i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar."
(De "Lectures de guerra per a alemanys")
Extret de :
Poesia alemanya contemporània, AA.VV., Edicions 62 i "La Caixa", col.lecció les millors obres de la literatura universal/S.XX, Barcelona, 1990.
LA DRAMATURGIA D'AVUI
"Tot és, doncs, a fer.Cal cremar les naus esbalandrades del passat i començar de bell nou.Amb modèstia i tenacitat.Però amb la més coratjosa esperança.Car tenim una llengua extraordinàriament apta per a l'expressió dramàtica en tots els matisos."
ENRIC GALLÉN,professor de literatura catalana especialitzat en la història del teatre catala.
(Paraules extretes del pròleg de Teatre:Oliver,Pedrolo,Benet i Jornet i Sirera.Ed.62.M.O.L.C.no106.)
Escriure teatre mai ha sigut el gènere predilecte dels literats.I fins fa poc, alguns textos i autors dramàtics no se'ls hi ha donat la mateixa categoria que desde sempre han tingut novel.listes, poetes, contistes, assagistes...
Un dels casos més particulars és el de Pedrolo que durant un cert temps( ara fa trenta anys), és va animar a escriure teatre influenciat per les corrents europees d'aquella època, però les critiques que va rebre el van desanimar molt i ho deixar estar.
I per què a vegades els textos dramatics no tenen la mateixa categoria que tenen altres textos?.
Potser perquè en el fons els textos dramàtics molts cops, només s'han considerat com un element mes del procés teatral.
I no gaires cops s'han estudiat i considerat els seus elements literaris.(Excepte els clàssics de sempre).
Potser perquè els textos dramàtics estan creats per dir-los oralment i no per ser llegits.
Potser perquè la cultura del cinema ha considerat sempre els guionistes com un element més de la pel.lícula i potser aixà ha influït que la tasca del dramaturg sigui una tasca poc valorada o gairebé ignorada.
Si ja ho és d'ignorada la feina de l'actor,del director i del escenògraf...doncs imagineu-vos la del dramaturg.
Segur que hi ha molta gent del carrer que desconeix que és i quina tasca desenvolupa un dramaturg.
Tot plegat ha influït a que les editorials s'ho pensin dos o mes cops abans de publicar algún text teatral, ja que com tothom sap, no són textos ni gaire llegits ni gaire venuts.
(I si són d'autors poc coneguts, encara menys).
Estem en un país on hi ha poca cultura musical, cinematogràfica i encara menys teatral.
La història de la cultura (és a dir la historia del teatre,la música, el cinema, l'art...) en els programes escolars sovint és molt superficial.
Per què a C.O.U. al programa de literatura castellana i el de catalana, la unica obra de teatre que hi ha s'estudia de forma molt superficial?.
Per què els professors de les carreres de filologies de la Universitat no li donen gaire importància a l'estudi de la literatura dramàtica?.
Els estaments públics hi donen poca importància i suport i quan li donen és pura anècdota.
És el cas del Ministeri de Cultura que l'any passat va donar el premi de literatura a Josep Maria Benet i Jornet per la seva obra "E.R." i aquest any s'ha donat el premi al gran dramaturg castella Antonio Buero Vallejo per tota la seva trajectòria.
És a dir que notícies com aquestes passem sempre desapercebudes.
Per tant fins que no hi hagi un suport editorial i un petitíssim suport oficial als nous autors, seguirem encallats amb els autors de sempre.I seguiran representant-se les obres clàssiques de sempre com Terra baixa, L'Hostal de la Glòria o El cafè de la Marina i potser com a molt molt inovador es representarà una obra del gran Benet i Jornet o d'autors coetanis a la seva generació com Sirera,Luchetti, o Jordi Teixidor per dir alguns exemples.
Si no es produeix un canvi, seguirem com estem ara...mancats totalment de noves persones que s'atreveixin a escriure literatura dramàtica.Bé sempre hi ha casos per esmentar com en Sergi Belbel que ha donat un aire prometedor d'esperança al tema.I autors com Jordi Galceran que en aquest moment li estan representant la seva obra Dakota al Poliorama.
Però la resta d'escriptors són gairebe desconeguts.
Per tant si us bé de gust escriure literatura dramàtica...
No us talleu!.Feu-ho!.Potser el temps dirà si el que heu escrit té valor o no.
(Nota 2013:Curiós text escrit molt abans del boom de nous autors dramàtics catalans com: Albert Espinosa, Pere Riera, Marc Rosich, Jordi Casanovas, Carol López i un llarg etcètera. Durant un temps bona part d'aquests autors han tingut suport institucional amb el T-6 del TNC i fins i tot ressò en els mitjans. Ara amb les retallades, crec, que hauran de tornar a les catacombes o com a molt a les Sales petites i alternatives.)
(Text inèdit escrit l'any 1996 per la revista "Prometeo" de la desaperaguda Escola de les Arts interpretatives-Taller de teatre-Anarres de Barcelona.)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada