Llibres i Projectes no consolidats (I) (2007 - 2008)

                                                              "ELS RODAMONS"
Vet aquí la història d'una bona idea que per múltiples causes, com moltes bones idees, no va arribar a bon port. Però com a "bona idea" es mereix un lloc destacat.
En Miguel i la Lores, dos vells companys i amics, portaven uns anys treballant a la televisió com a titellaires en diferents programes de televisió (Los Lunnis, Los Argos, etc) i també portaven uns anys lluitant per tirar endavant la seva pròpia companyia de titelles anomenada "Sinilos-teatre de titelles". Després de donar-se a conèixer en fires, biblioteques i teatres de petit format com el Tantarantana amb espectacles com el "Pintasomnis" i "Monninots", van decidir fer una aposta arriscada i provar sort en el món audiovisual creant primer de tot un programa-pilot.
Per tirar endavant tal projecte van decidir comptar amb la col·laboració de vells col·legues i amics que tinguessin "facetes creatives". Cal dir que la meva producció i experiència sempre ha sigut en la vessant literària-narrativa i sobretot poètica i com a molt he escrit alguna cosa puntual de teatre. Els dos amics en qüestió havien llegit alguns contes infantils que havia escrit fa molt de temps i em van demanar que els dongués un cop de mà en l'elaboració dels personatges i el guió. Tot i no tenir experiència en l'elaboració de guions vaig acceptar el repte i vaig dona'ls-hi un humil cop de mà amb idees, suggeriments, escrivint algunes escenes i amb la creació dels personatges.
Després d'algunes reunions i d'uns mesos vaig dona'ls-hi un cop de mà tal i com m'havien demanat, i la meva feina va finalitzar un cop les idees i el guió pel pilot ja estaven aprovades per l'equip, bàsicament en Miguel i la Lores que eren els responsables de tot plegat. Tot i així vaig voler seguir d'aprop tot el procés i sobretot veure com quedava el capítol finalitzat. Després d'uns mesos de projectes i de la gravació, cal dir que hi va haver múltiples dificultats i uns mesos de silenci. Des de Sinilos van estar batallant gairebé entre dos i tres anys amb aquest projecte però per diferents raons, va quedar en això, en un projecte, que evidentment si s'hagués consolidat potser hauria experimentat un camí com a guionista d'un producte familiar-infantil-audiovisual.
En Miguel ho va presentar a algunes televisions, però per diferents raons, la idea no va acabar d'encaixar enlloc. Mai sabrem les raons exactes per les quals un projecte que té una bona idea no va acabar d'encaixar. Evidentment en Miguel i la Lores al capdavant de "Sinilos-teatre de titelles" van seguir amb nous muntatges amb bona acceptació com "el Ximpa" i també van estrenar una nova vessant anomenada "Sinilos Produccions" a través de la qual van crear petites peces audiovisuals per un públic preescolar-infantil. El treball d'aquestes peces sota el nom de "Yababu" va ser reconegut amb un premi de RTVE. Per tant si un projecte a vegades no arriba a bon port, i pot quedar una sensació agredolça, no és per manca de talent de les persones, ja que creativitat i talent sempre n'hi ha,sinó per moltes altres raons que sovint s'ens escapen. Evidentment agraït al Miguel i a la Lores que em fessin partícep de la seva aventura.
De tot plegat en guardo un bon record, sobretot dels personatges "entranyables" d'Els Rodamons.
En la pròpia pàgina web de Sinilos, Els Rodamons són presentats de la següent manera:

"Sèrie de televisió de titelles per a públic familiar. Acompanyant l’Avi, el Max, l’Elga i la gossa Senda, l’espectador farà un viatge per la natura, el patrimoni i les tradicions culturals de Catalunya. Un programa on adults i nens gaudiran junts de les excursions des d’una visió divertida i entenedora.
 Cada capítol ens descobrirà llegendes, cançons tradicionals, oficis antics, edificis històrics o indrets sorprenents de Catalunya. Una excursió, un dia d’aventura."
(extret de...http://www.sinilos.com/rodatv.html)


                                             FRAGMENTS GUIÓ
(En aquesta aventura en el guió i creació de personatges, a part dels creadors Miguel del Olmo i Lores Marcó, també hi havia la Loli Recio, col·laboradora habitual de la Cia Sinilos. A continuació tres fragments d'un servidor:)
ELS RODAMONS   ----- ANEM CAP A RUPIT
                                   INTRO (AL CAPÍTOL)

(Dormitori. L’avi ronca. Sona un despertador i es veu la mà de l’avi com l’apaga. És un despertador vell, antiquat. La Senda salta damunt al llit i no para de llepar-lo. Torna a sonar el despertador. El iaio l’apaga de nou. Sona un sorollet i apareixen unes lletres que amb el nom de l’avi. La Senda borda i es posa nerviosa)
Senda:
Això no és normal amb el iaio! Tot i que amb la pallisa d’ahir al Montseny. Sempre és puntual, previsor, responsable…mai no es deixa ni una coma ni un punt…(i apareixen en pantalla una coma i un punt i la Senda se’ls mira. Tot seguit la Senda decideix tornar llepar l’avi)
Avi:
(badallant)
Oh, Senda, bonica, deixa’m, deixa’m que és molt d’hora. Si deuen ser les sis del matí i avui és dissabte o potser diumenge…
( i la Senda borda i l’avi continua parlant)
…encara és molt d’hora per anar al carrer. T’encostiparàs i si t’encostipes t’hauré de donar aquelles herbes que prenc…
(La Senda baixa del llit i se la veu menjant. Sona el telèfon. És un telèfon antic. L’avi l’agafa badallant)
Sí? Bon dia! Digui’m? (una pausa i canvia el to). Ai, sí, sí fill, tot està apunt, no et preocupis tant que de seguida vinc a buscar l’Elga i el Max…Què si he mirat el rellotge? Oi, tant que sí! Crec que em truques de un mòbil perquè no et sento massa bé, fill…no et sento, penjo, millor que pengi…(Penja el telèfon i s’aixeca correns del llit)
Corre, Senda, Corre…(se la queda mirant) Ara t’has de posar a menjar?
Senda:
No ho entenc…mai em puc acabar el friskies!!!!

 “ A LA FURGO”
(Soroll de cotxe. L’avi està arrencant la furgoneta)
Avi: ( al seus nets)
Vinga, nens, som-hi!!! Quina cara de son que feu!
Senda: (badallant)
I nosaltres no la fem, no…
Avi: (al seu fill)
Marxa tranquil, fill…Ens ho passarem bé...
(Max i Elga pugen a la furgo)
Elga: Hola, avi!
Avi: Uii, si que vas carregada!!! Així m’agrada, ben preparada!!!
Elga: Hola Senda, preciosa!!!
Senda: Gràcies, maca per lo de preciosa.
Max: Hola avi! Ostres, m’he deixat l’entrepà i la play a casa…vull dir a casa del papa perquè em tocava estar avui a casa del papa
Elga: Max, perquè vols la play?
Avi: Nens, que és això de la play?
(Imatge congelada)
Senda: Quina emoció matinal! Pobre, Max, avui a casa del papa, demà a casa la mamà. Quin trasto de nen!!! És bon nen si no m’estira la cua com l’altre dia.
Ai i l’Elga és tan llesta, curiosa però a vegades s’espanta per no res…
(fi imatge congelada. Tots preparats)
Avi: Oi, que ens ho passarem bé?
Elga: I tant!
Max: Suposo…
Senda: (borda) Com sempre!
                                            “Tornem a casa”
                                   (proposta de Final)
AVI:
Vinga, nois…no hem de tornar a casa?
MAX:
Però si encara ens falten moltes coses per veure…
AVI:
No et preocupis, Max, sempre podem tornar un altre dia
ELGA:
Oh, Avi, ens has de portar un altre dia a un altre lloc d’Osona…
AVI:
Aii, aii, el vostre avi us portaria a tants llocs!!! Però es fa tard i hem de tornar…
MAX:
Sempre pots trucar al papa i dir-li que ens hem perdut…
AVI:
No no no no, ui, no si el teu pare veu que arribem un minut tard estem perduts!
ELGA:
I la Senda? Ai, si poguessim tornar un altre dia, podria agafar fulles i flors i les faria servir pel treball de Medi…
MAX:
Elga, com pots pensar amb el cole?
AVI:
Senda? Senda on ets? Ara només faltarà que haguem perdut la Senda…
ELGA: (veu com arriba correns la Senda amb un embotit i es deixa acaronar per Elga)
Oh, Senda, maca, patíem per tu…
SENDA:
Bup, Oh, gràcies maca pel massatge…
ELGA:
Que portes Senda?

MAX:
Què menges, Senda? No l’hauràs pispat d’algún lloc, oi?
AVI:
Tranquil, Max, li he donat jo abans. És de l’embotit que hem comprat en aquella botiga…També n’he comprat pels vostres pares. Però no ho entenc, encara no se l’ha empassat…Què no t’agrada, Senda?
SENDA:
I tant! Està boníssim!
AVI:
Vinga, Senda, maca, puja a dins ( a la furgo s’entén), empassate’l, que marxem…
SENDA:
Ummm, què bo! Sempre amb presses…
AVI: (amb veu cansada)
Vinga, nens, cap a casa!
MAX I ELGA: (contents)
I la setmana que ve a on?
A on anirem?
AVI:
Què Senda, és bo l’embotit, oi?
SENDA:
Ummm, ni que ho diguis!!!!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Vols efímers (darrer clip!)

Cavalls desbocats (clip destacat!)

Els Posts + Populars

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor
I voldries que tot anés /molt més lent/ esclau d'una vida voraç i absorbent...

Cronologia dels escrits (Dates)

1993-1995 (2) 1998 (2) 1999 (4) 2000 (2) 2001 (2) 2002 (1) 2003 (1) 2007 (1) 2008 (8) 2009 (19) 2010 (30) 2011 (23) 2012 (19) 2013 (49) 2014 (8) 2015 (10) 2016 (9)

Arxiu del blog

 

Copyright © 2010 L'illa del fum All Rights Reserved

Design by Dzignine