L'illa del fum: Llibres i projectes no consolidats (II) (2007

ELS ANYS AMB EL GRUP SENAR O ELS LLIBRES FANTASMES
El següent text és una breu relació de fets en relació a la història de tres llibres...

Anys Senars 2007 - 2008 (o el naufragi d'una editorial!)

                                              L'esquer d'un premi
Aquest podria ser el títol d'un conte de suspens o de terror, però molts cops la realitat acaba superant la ficció.
Vet aquí que l'any 2007, després d'un llarg temps de sequera literària, vaig decidir revisar un triologia teatral que havia escrit entre els anys 1997 i 1998 i que havia revisat l'any 2002 però que no m'havia atrevit mai, pel seu to políticament molt incorrecte, a presentar-la ni a cap concurs ni a cap editorial.
Navegant per la xarxa vaig trobar un premi convocat per un grup editorial d'El Prat de Llobregat.
Sota el premi d'obres de teatre "Penombra d'argent" s'amagava una astuta estratègia editorial.
El premi consistia en l'edició de l'obra i en la suposada representació a càrrec d'un grup de teatre suposadament vinculat amb Grup Editorial amb suposats interesos culturals que hi havia darrera el premi.
El cert és que vaig presentar l'original al concurs i fins molt mesos després no rebria cap resposta per part de la gent que ho convocava.
                                  La proposta
Mai saps amb quina pedra et tornaràs a topar i el cert és que darrera de tot "el tinglado" editorial que manegava el premi, premi que no vaig guanyar, hi havia una persona que per aquelles casualitats de la vida i del món mundial havia coincidit amb mi amb unes classes de llengua literària d'uns cursos de narrativa anys enrera a la desaperaguda Aula de Lletres.
Grup Senar era el nom en qüestió del Grup editorial i l'Octavi Franch és la màxima persona responsable de bona part de tot el que passaria després i evidentment, la persona en qüestió que havia coïncidit amb mi a l'Aula de Lletres i que en aquells temps hi havia hagut bon rotllo i confiança.
Vaig rebre un correu amb una proposta per poder editar l'obra de teatre.
El principi em va sembla tot una mica estrany però il·lusionat i al mateix temps estranyat que algú em volgués publicar quelcom vaig començar a intercanviar correus amb l'Octavi. Vaig demanar-li si podia fer-li arribar un recull de contes i un de poemes i que realment posats a publicar quelcom, volia que es fixessin més amb la meva obra poètica i narrativa.
Es van interessar amb publicar-m'ho i vàrem arribar a un acord per fer-ho. La idea era que ells es feien càrrec de tota l'edició, publicació, distribució i campanya corresponent de llançament del llibre amb les seves corresponents presentacions però a canvi calia fer una aposta per l'autoedició i més ben dit co-edició i invertir-hi una petita part de diners per sufragar les petites despesses que no podia assumir del tot l'editorial amb el llançament dels llibres.
                                                     El Parany
Suposo que tot autor jove,novell, inexpert i passarell; suposo que tot autor que ha passat per diversos camins i ha publicat de diverses maneres i porta uns anys de sequera creativa i que se li tanquin totes les portes de les grans editorials; suposo que un autor que engrescat per la pròpia il·lusió de veure el seu esforç creatiu convertit finalment en un llibre com Déu mana; suposo, només suposo que és fàcil per moments perdre la sang freda i vendre't l'ànima al diable.
I això és el que ens va passar a un bon grapat de persones (joves, novells i moltes no tant joves) que vàrem caure en un parany d'algú que sense cap mena d'escrúpol va utilitzar la Cultura, la Literatura, les Lletres i els Premis Literaris per embutxacar-se diners amb co-edicions, subvencions vàries i moltes males arts aprofitant-se de la bona fe de molts autors i autores.
                                                El frau i La No-Edició d'uns llibres
Vet aquí que el contracte que un servidor va firmar com molts altres autors marcava clarament uns terminis per publicar l'obra. Uns terminis que no es van complir mai.
No cal dir que el Sr.Franch abans de la data prèvia de la signatura per firmar un contracte en el qual el Grup Senar es comprometia a publicar sota el seu segell Maikalili el recull de relats "Petits Naufragis" i sota el segell "Penombra d'argent/o Maikalili" es comprometien a publicar el recull de poemes "Les ombres del matí i del capvespre", no cal dir que el Sr.Franch va estar encantador i proper però que evidentment a mesura que els mesos varen anar passant va ser cada cop més difícil parlar directament amb l'Octavi i tots els contactes es feien amb un grup reduït de persones, persones que eren canviades constantment.
La mala gestió amb els negocis del Sr.Franch va compartar que d'un dia per un altre la tardor del 2008, més concretament el mes de novembre el Grup Senar tanqués les portes d'un dia per un altre sense donar cap mena d'explicació als seus autors, il·lustradors, col·laboradors, llibreters, imprenta, etc, etc...
Com la pel·lícula d'en Woody Allen "Agafa els diners i corre!", el Sr.Franch va desaperèixer sense deixar rastre; i tot i que els autors varen investigar on estava perquè més d'un li volia trencar la cara, va ser impossible localitzar-lo (deixant deutes, demandes i judicis pendents, començant pels seus propis ex-empleats)
Més enllà del frau, el pitjor va ser la No-edició d'uns llibres i el dany psicològic i moral per uns autors que havien hipotecat les seves il·lusions amb uns llibres, molts dels quals no es van arribar a editar ni distribuir mai!
                                                La reacció i les possibles sol·lucions
[En el seu dia vaig escriure un post en el blog Nàufrag i obrer parlant del que havia passat...
http://naufragiobrer.blogspot.com.es/2008/12/una-fruita-corcada-grup-senar.html ]
Ràpidament en alguns blogs i forums especialitzats en literatura va començar a còrrer la notícia i la reacció de Ràbia i Indignació va ser total. [3 entrades més de tres blogs...
http://laodiseadelcuentista.blogspot.com.es/2008/11/grup-senar-es-un-fraude.html
http://ovelleselectriques.blogspot.com.es/2008/11/octavi-franch-ese-gran-desconocido.html
http://nudodepiedras.com/wp/?tag=grup-senar]
En aquella època amb prou feines havia esclatat el boom del facebook i del twitter i recordo que va costar penes i treballs movilitzar els autors afectats però gràcies a una Associació del Camí de Santiago de l'Hospitalet de Llobregat que havia publicat llibres amb Senar es va mobilitzar bastanta gent que varen quedar en un casal de la Torrassa per buscar solucions.
Els mitjans de comunicació en varen parlar poc i la gent estava molt desorientada.
Tot plegat va acabar amb la voluntat que calia un assessorament jurídic per anular els contractes i recuperar els drets i els llibres.
Cal dir que el nivell d'afectació de cada autor en cada moment era diferent i cal dir que va ser difícil trobar accions comunes. Cal dir que a mesura no es trobaven sol·lucions reals i els mesos anaren passant moltes persones per cansament decídiren abandonar la història i només un petit grup a través de Yahoo va muntar una petita plataforma d'afectats del Grup Senar, plataforma que davant la manca de sol·lucions va durar poc temps.
Recordo que fins i tot hi va haver un Bufet d'Advocats que va mostrar un interès massa apassionat per portar el tema. La conclusió que en vaig treure és que el que buscaven era treure pròfit de la mala fortuna d'uns autors, segurament, esgarrapant diners amb demandes que, després de consultar-ho amb autèntics assessors de la meva Associació, podrien allagar-se amb mesos i anys.
Tot plegat decebedor. Ja des d'un bon principi vaig buscar la meva pròpia sol·lució i vaig decidir que el millor era passar pàgina i desentendre'm de tot plegat.
                                                  La meva sol·lució
Gràcies a l'agilitat i al suport de l'assessor jurídic de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el total recolçament de la pròpia Associació vaig conseguir a través de burofaxos oficials i altres tràmits trencar extra-oficialment el meu contracte i poder recuperar els meus drets d'autor i de la meva obra. Gràcies a aquells tràmits ja podia fer el que volgués amb la meva obra i evidentment passats ja més de 5 anys ja és un contracte i una història totalment superada.
                                  Però...finalment no es van editar els llibres? Per què són llibres fantasmes?
Gairebé dos mesos després del tancament de Senar un dia misteriosament vaig rebre un paquet amb una dotzena o més de llibres de l'obra "Petits naufragis"; del recull de poemes mai vaig rebre cap exemplar.
Què és el que havia passat? Finalment es varen arribar a editar els llibres?
Suposem que pel que vàrem investigar en el seu moment, l'Octavi utilitzava els originals de les obres per presentar-los a la Generalitat o altres organismes i així poder embutxarcar-se unes subvencions en benefici de l'edició d'obres d'autors novells en català. Evidentment per rebre la subvenció cal que el llibre o almenys un petit tiratge d'exemplars estiguin editats, això vol dir dipòsit legal, ISBN i tot allò que suposa l'edició legal d'un llibre.
Finalment la meva pròpia investigació em va portar a descobrir que els llibres havien estat editats amb un tiratge molt molt curt (10, 15, 20 exemplars?) per poder justificar una feina davant l'administració i així tenir calers ràpids per pagar els seus propis deutes utilitzant una matèria tan fràgil com les pròpies obres dels autors editant-les sense el seu permís, canviant-los el nom o títol i moltes altres barbaritats impròpies d'un editor o d'una persona que treballa amb la cultura i amb els llibres.
En el meu cas no només va decidir registrar en el dipòsit legal el llibre de narrativa i el de poesia sinó que el molt bandarra va decidir sense el meu permís publicar l'obra de teatre que en el seu dia no va guanyar el premi i que a més a més havia indicat clarament que preferia publicar abans altres gèneres que no teatre. I només això sinó que també el molt bandarra va canviar el títol de l'obra i és va quedar tan ample!
                                   Els registres d'aquests llibres
A Catalunya totes aquelles obres que tenen un dipòsit legal tenen l'obligació d'entregar-ne uns exemplars a la Biblioteca de Catalunya. Curiosament és a la Biblioteca de Catalunya sota la meva estupefacció que vaig descobrir i fullejar l'edició no només del llibre de narrativa sinó també del de Poesia i del de Teatre.
Els empleats de la Biblioteca no paraven de preguntar-me: però vosté que té tan interès a consultar aquesta obra no és l'autor?
Registres a la BNC:
Petits Naufragis...
http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/aBoloix%2C+Gabriel/aboloix+gabriel/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=aboloix+gabriel&4%2C%2C4
Les ombres del matí i del capvespre...
http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/aBoloix/aboloix/1%2C13%2C22%2CB/frameset&FF=aboloix+gabriel&2%2C%2C4/indexsort=-
La colla dels sonats...
http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/aBoloix%2C+Gabriel/aboloix+gabriel/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=aboloix+gabriel&1%2C%2C4
També vaig poder fer unes consultes a través del registre de dades de llibres editats [mireu aquí: http://www.mcu.es/webISBN/tituloDetalleFilter.do] del Ministerio de Cultura i intercanviar uns correus electrònics el personal del registres que em van confirmar els meus dubtes i gràcies a fer-me soci de CEDRO, encarregada dels drets de reprografia i còpia privada, fins i tot en els primers tres anys posteriors vaig cobrar uns "eurillos" (misèria, només per un sopar!) en concepte de drets d'autor.Però si més no, tenint en compte tota la patètica història, té gràcia.
                                   Conclusió
La conclusió de tot plegat és que a nivell teòric en un registre de dades de llibres editats consten com a tals com a editats, a nivell pràctic són llibres que ni és van publicar ni distribuir i per tant són llibres fantasmes.
I a excepció del llibre de narrativa que el Sr.Franch o algú de la seva editorial es va molestar en fer-me arribar amb un paquet misteriós, del de poesia i teatre mai em va arribar cap exemplar ni mai l'he tingut entre les mans. (a excepció del dia que vaig anar a la Biblioteca de Catalunya).
Del llibre "Petits naufragis" els pocs exemplars els vaig distribuir entre amics i parents i també a la biblioteca del meu poble on han guardat gairebé sempre un exemplar de bona part dels llibres col·lectius en els que he participat i també d'aquest llibre que ja té quelcom de maleït.
Registre Biblioteca Pilarín Bayés de Sta.Coloma de Cervelló...[ http://sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=petits+naufragis&searchscope=171&submit=Cercar]
Però si algún lector de la biblioteca el llegeix mai sabrà la truculenta història d'aquest llibre i de com va arribar caure a les seves mans!